19 Oct MÓN FISCAL
MÓN FISCAL
Aquest article ha estat publicat a la revista del Col·legi d’Advocats de Barcelona.
ALERTA FISCAL
El Consell d’Assumptes Econòmics i Financers de la Unió Europea ha aconseguit un acord sobre una proposta destinada a impulsar la transparència per fer front a la planificació fiscal agressiva de dimensió transfronterera.
El projecte de Directiva del Consell que modifica la Directiva 2011/12/UE, és la més recent d’una sèrie de mesures concebudes per evitar l’elusió de l’Impost de societats. D’una banda, s’obligarà a intermediaris com els assessors fiscals, comptables i advocats que dissenyen o promoguin mecanismes de planificació fiscal informar a les autoritats nacionals dels quals es considerin potencialment agressius.
D’altra banda, s’exigirà que els Estats membres intercanviïn automàticament la informació que reben a través d’una base de dades centralitzada. Això possibilitarà que es detectin abans els nous riscos d’elusió fiscal i que es prenguin mesures per bloquejar els mecanismes perniciosos.
Els Estats membres disposen de termini fins al 31 de desembre de 2019 per incorporar la Directiva al seu ordenament jurídic nacional. Els nous requisits de comunicació s’aplicaran a partir de l’1 de juliol de 2020.
L’ADMINISTRACIÓ DIU:
Entre les últimes consultes publicades per la Direcció General de Tributs (DGT) que poden ser del vostre interès poden destacar-se les següents:
Consulta Vinculant de la DGT V0262T18 de 7 de febrer de 2.018, pel qual el demandant, el qual és beneficiari de l’assistència jurídica gratuïta, ha interposat procediment judicial contra una entitat financera. Es dicta sentència en contra de l’entitat financera condemnant-la en costes.
L’advocada d’ofici presenta factura d’honoraris davant el jutjat, sent els seus honoraris abonats per l’entitat financera condemnada al demandant qui, al seu torn, fa lliurament d’aquesta quantitat a la seva advocada.
En els casos de condemna en costes, es genera un dret de crèdit a favor de la part vencedora i, per tant, no pertanyen les mateixes a qui li representa o assisteix. No s’estan satisfent rendiments professionals als advocats, procuradors i perits de la part vencedora sinó una indemnització a la part vencedora; i en conseqüència l’obligat al pagament, la part condemnada, en aquest cas l’entitat financera, no està obligada a practicar retenció a compte de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
En tractar-se d’una indemnització a la part vencedora, el pagament que se li realitza dels honoraris d’advocat, procurador i perits en què ha incorregut té el caràcter compensatori de despeses de defensa, representació i peritatge fet a la part vencedora en el judici, sent un dret de crèdit a favor seu o diners, constituint un guany patrimonial de l’article 33.1 de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
En general, doncs, la percepció de les costes suposa per a la part vencedora un guany patrimonial. No obstant això, en aquest cas, la situació és diferent atès que la part vencedora té la condició de beneficiària de l’assistència jurídica gratuïta. D’acord amb la Llei 1/1996 de 10 de febrer d’assistència jurídica gratuïta s’estableix en el seu article 36 que, per als supòsits de condemna en costes, els professionals (advocats, procuradors, perits…) estaran obligats a retornar les quantitats percebudes amb càrrec als fons públics per la seva intervenció en el procés, sent les Administracions Públiques les que, a través dels Col·legis d’Advocats, satisfan als lletrats la indemnització pels seus serveis.
En conseqüència, l’import percebut per la consultant i traslladat als seus advocats no té incidència en la seva IRPF.
D’altra banda, i donat el creixent interès per les criptomonedes, cal destacar la Consulta Vinculant de la DGT V0808T18 de data 22/03/2.018 referida a la venda de monedes virtuals (bitcoin, litecoin, rippley). Sempre que no es realitzin en l’àmbit d’una activitat econòmica, donen lloc a guanys patrimonials.
L’alteració patrimonial s’entén produïda al moment en què es procedeix al lliurament d’aquestes monedes en virtut del contracte de compravenda, amb independència del moment en què es percebi el preu de la venda, havent de, per tant, imputar-se el guany o pèrdua patrimonial produïda al període impositiu en què s’hagi realitzat aquest lliurament.
Això sense perjudici de l’aplicació, si escau, de la regla especial d’imputació temporal prevista en la L’IRPF art.14.2.c per als supòsits d’operacions a terminis o amb preu ajornat.
L’alteració en el patrimoni derivada d’un contracte de compravenda es produeix al moment en què té lloc la transmissió mitjançant el lliurament del ben o dret venut, conforme al previst en el CC art.609. En aquest sentit, d’acord amb la teoria del títol i la manera, s’assenyala que el rellevant per a la transmissió del domini mitjançant compravenda no és el pagament del preu, sinó que el contracte o acord de voluntats vingui acompanyat de la tradició en qualsevol de les formes admeses en dret. En la Consulta Vinculant de la DGT V0250T18 de data 01/02/2.018 es refereix a les criptomonedes o figures anàlogues que són monedes de tipus virtual que permeten compres de béns i pagament de serveis a
través d’Internet, a més de cotitzar en mercats financers n regulats, i que El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha reconegut la seva condició de mitjans de pagament.
En relació a l’Impost sobre el Patrimoni, els bitcoins i altres criptomonedes han de declarar-se juntament amb la resta dels béns, de la mateixa forma que es faria amb un capital en divises, valorant-se en l’impost a preu de mercat a la data de la meritació (31 de desembre de cada any) (LIP art.24 i 29)T
En definitiva, els bitcoins i altres criptomonedes han de declarar-se pel seu valor equivalent en euros a 31 de desembre de cada any.
En les Consultes Vinculants de la DGT V0667T18 DGT V0668T 18, ambdues de data 13/03/2.018 es dóna resposta a dues consultes en les quals sindica la recepció d’un document pel pagament dels honoraris dun servei prestat a un advocat, denominat minuta proforma. La qüestió que es planteja és si deurà la minuta proforma tenir el contingut necessari de la factura a l’efecte de la deducció de la quota de l’Impost sobre el Valor Afegit suportada d’acord amb l’establert en l’article 6 del Reglament que regula les obligacions de facturació aprovat pel Reial decret 1619/2012, de 29 de novembre.
En el cas objecte de consulta, el document presentat com a :minuta proforma; sembla que no respecta el contingut mínim assenyalat necessari per exercitar pel receptor de la mateixa, el dret a la deducció de les quotes de l’impost suportades documentades en la factura, en els termes assenyalats en aquesta contestació.
A TENIR EN COMPTE
La Sentència del Tribunal Suprem de data 19/02/2.018 recurs número 62/2.017, considera aplicable als residents extracomunitaris els efectes de la sentència comunitària de 03/09/2.014 del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea.
Aquesta sentència va equiparar l’aplicació dels benefici fiscals de les diferents Comunitats Autònomes a l’efecte de l’Impost sobre Successions i Donacions que es donava als residents a Espanya respecte als no residents en algun Estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu.
En aquells casos en els quals la liquidació no hagués esdevingut ferma, els residents extracomunitaris tenen la possibilitat de sol·licitar la devolució d’ingressos indegudament satisfets a l’efecte de l’Impost sobre Successions i Donacions.
S’haurà d’estar atent a l’adequació normativa que es faci al nou criteri jurisprudencial.